xiclet

PLOP

Tenim una productora que no produeix. Si no produeix no és una productora. No tenim cap productora. Tenim una idea en potència, una potència infinita, tan infinita com tot el que no hem fet. Tenim moltes ganes de fer coses, coses, les coses, de fet anem fent, ens anem formant un per cada banda, només falta ajuntar-ho tot i petar. Erupcionar com un volcà que porta massa temps avisant. Anem traient guspires, alguna flamarada, algún tremolor aparentment inofensiu, el magma ens corre per les venes, hem de petar, sense avisar. És qüestió de temps, de trobar temps, aquesta cosa que ens sospesa, que ens atrapa i ens allibera, peciència, potència. Tenim la llavor de la follia, la tenim, i l’hem de treure, s’ha d’expulsar, com un cagarru, igual, hem d’apretar fort. Un volcà que treu un canelò colossal, dur, que surt de la terra, vertical, com un menhir dels déus, el gran cagallò de Gea.

La merda de la muntanya no fa pudor.