Chinorris NOW

Qui millor per explicar-nos la història que l'honorat Dr. Félas:

Hi havia una vegada un sentiment que no trobava el seu mòbil, clar, la nit anterior va pillar tal hipocondria a la sala d'espera del caixer automàtic, que va fer que s'oblidés l'aparell de trucades damunt del forat del nas. El sentiment, desesperat davant la situació, es va lligar un piercing a l'orella dreta i va llogar la bombeta "Dos lelos muy blancos". De poc li va servir mirar aquells fotons, ja que es va quedar cec i obrellaunes, a causa d'això va decidir que mai més dormiria amb dues estisores sota el cotxe.

le bain

l'avi és un señor mayor que flota

xiclet

PLOP

Tenim una productora que no produeix. Si no produeix no és una productora. No tenim cap productora. Tenim una idea en potència, una potència infinita, tan infinita com tot el que no hem fet. Tenim moltes ganes de fer coses, coses, les coses, de fet anem fent, ens anem formant un per cada banda, només falta ajuntar-ho tot i petar. Erupcionar com un volcà que porta massa temps avisant. Anem traient guspires, alguna flamarada, algún tremolor aparentment inofensiu, el magma ens corre per les venes, hem de petar, sense avisar. És qüestió de temps, de trobar temps, aquesta cosa que ens sospesa, que ens atrapa i ens allibera, peciència, potència. Tenim la llavor de la follia, la tenim, i l’hem de treure, s’ha d’expulsar, com un cagarru, igual, hem d’apretar fort. Un volcà que treu un canelò colossal, dur, que surt de la terra, vertical, com un menhir dels déus, el gran cagallò de Gea.

La merda de la muntanya no fa pudor.

Seré breu.

SMAKERL

-Puja, ràpid que et persegueixen.
-Què?
-Puja va.
-No.
-Puja va, creu-me que et persegueixen.
-Qui?
-Jo.

día nº153

Han pasado un par de horas ya del mediodía y el viento sopla fuerte. El calor de Julio (el mes del año) se hace notar hasta en la sombra y las olas del mar atacan sin parar.

Algunas (son escasas) se acercan espumeantes y apenas salpican a esos dos chavales que, poco a poco y como bailando flamenco, avanzan y se hunden.

In trutina mentis

M´he assentat a escriure, tendre i inspirat escoltant In trutina de Carmina Burana, cantada per una bella cantant que desconeixo, Charlotte Church. La podria estar escoltant vegada rere vegada sense cansar-me d´ella, transmet tal harmonia que és incomparable a qualsevol altre bella lletra musical. La veu d´aquesta deesa, Charlotte Church, m´ensisa en desmesura i recordo tot nostàlgic el meu gran lloc de referència, l´Olla, una petita cala de roques llises sense cap mena d´estria ni roca punxeguda que destorbi l´esquena nua a l´estirar-te. La mar femenina que envolta el sagrat racó m´impulsa els pensaments més secrets, més callats, que rauen dins la còmoda harmonia d´aquests moments de cants divins.

Caguem-nos

L’Eulàlia s’ha passat tot el matí cagant i ara esbufega mentre mira les agulles del rellotge. Es farà truita d’alls tendres per dinar, això ja ho tenía pensat, i després, a la tarda, sotirà a passejar. Deixarà portes i finestres obertes, per ventilar la casa, i s’endurà un llibre per llegir en alguna terrasseta del passeig amb arbres que hi ha davant del llac.

- Els alls tendres son ben tendres –diu, mentre riu i se n’adona de que no fa riure. I talla els alls i després bat els ous i ho barreja tot i en fa una truita. A foc lent la fa, i se la menja amb forquilla. No li agrada tallar-les amb ganivet les truites. De postre es menja una poma i una sèpia.

Són les quatre i vint-i-sis. L’Eulàlia obre la porta i la tanca. La torna a obrir i la torna a tancar. I ara sí, quan la torna a obrir, surt i la tanca darrera seu. Ha costat sortir, pensa.

- Com els cagarros! –diu en veu alta, just quan surt el veí del 6è 3ª, que se la queda mirant amb els ulls ben oberts i el front arrugat. Ella riu i prou.

Quan és al carrer, encara son les quatre i vint-i-sis. Collons. Camina mirant el terra fins que arriba al pas de zebra, i llavors, travessa. Mentre s’acosta a la primera terrasseta del passeig amb arbres que hi ha davant del llac, veu que només hi han una cadira i una taula lliures. S’hi asseu. A la taula del davant, un home d’uns cinquanta anys pren un café. Ella també en demana un, amb dos sucres siusplau. Mentre remena amb la cullereta veu que l’home es posa vermell com un pebrot vermell. O com les tomates, que son vermelles també (es pot fer pa amb tomata amb les tomates).

L’home, que fa cara d’estar patint, aguanta la tassa de café amb la mà, que li tremola. Tremola tant que la tassa li cau i el café ho esquitxa tot i l’home segueix tremolant i de sobte, amb una veu com de iaia molt vella, diu:

- M’estic cagant.. –mentre s’aferra a la cadira com si fos la seva vida.

L’Eulàlia voldría riure, però veu que ella també s’està cagant.

- No pot ser -pensa- he cagat aquest matí. Tot el matí he cagat.

I ja es inevitable, no aguanten. Es caguen a sobre els dos alhora, mentre, mirant-se als ulls, es diuen que s’estimen.

SURICAT

S’ha posat la màscara de la seva cara i s’ha mirat a la paret. La llum li ve del darrere, la seva ombra el mira i li diu: Dime tu nombre, que te pido pá reyes.

Acortinadament, Jo

Tinc la solució per a disminuir les petites pedres que no saben flotar en les basses d'oli, enmirallar-les amb senyors de 61 anys. Aquesta unió publicitària permetrà no només fer-me una palla, sinó que, identificar aquelles aspirines amb antecedents penals, això no obstant el procediment es basa en una estructura complexa on blats de moros i truites franceses minimitzen correspondències a la carbonara. Imaginem un gos. Perquè aquesta operació sigui incompatible amb les piscines del canigó, ens caldria bombardejar una quadrícula de lleó de plata amb relliscaments que donin per a si mateixes l'organ reproductor B, parlem clarament de la granota Gustau. Això no seria possible sense la teoria de "Palpitació sobre el tercer plàtan", la qual ens diu i penetra, que una botiga subliminal que dividida en divisions ens podria moldre per a que les criaturades de taronja siguin patrimoni.

Tinc l'honor de ser, etc...

Espantar al caballo..

Contemplem la creació, va.

Sume treia foc pels queixals. Sume, treia foc, pels queixals. Sume, suma, suc de tomata, Sumatra.

Sumatra o Sumatera es la sexta isla más grande del mundo y es parte de Indonesia.

El eje de la isla va aproximadamente de noroeste a suroeste, cruzando el ecuador cerca del centro. El interior de la isla está dominado por dos regiones geográficas: las Montañas Barisan en el oeste y llanuras pantanosas en el este. La espina dorsal de la isla es la cadena de las Montañas Barisan. La actividad volcánica de esta región la dota de tierra fértil y bellos paisajes, por ejemplo, los alrededores del Lago Toba. También contiene depósitos de carbón y de oro.

Al este, grandes ríos llevan limo de las montañas formando la vasta tierra baja salpicada de charcas. A pesar de ser en su mayoría inadecuada para el cultivo, la zona es actualmente de gran importancia económica para Indonesia. Produce aceite "de encima del suelo y de debajo": el aceite de palma y el petróleo.

La mayor parte de Sumatra solía estar cubierta por selva tropical, hogar para especies como el orangután, el tapir y el tigre de Sumatra, y algunas plantas únicas, como la rafflesia. Desafortunadamente, el desarrollo económico junto con la corrupción y la tala ilegal han amenazado gravemente su existencia. Ni las áreas de conservación se han salvado de la destrucción.

I va ser allí on es van conèixer. Ell tan alt, tan guerxo. Ella tan faldilles de seda. La tercera cavitat només es pot trobar lluny, molt lluny, i per una casualitat còsmica. Va dir, expel·lint cus-cus pels narïüs.

Amb Igüitat Amb Ivalència Amb Ar

Les imatges són molt més democràtiques. (Diu el professor de cinema contemporani) Com que sóc mig nacional-socialista escric. Em posiciono. Hitler fill de puta. Finestra oberta. Diaris carnestoltes. Nevera sorneguera llambordes papallona endoll claveguera. NO, seriosament, veure aquell noi del pis de davant amb els prismàtics, veure'l com se la matxuca a cops de puny, és una visió altament radioactiva. Et transforma, et muta, fill de puta.





Senyoritats

Sis i cuatre

Iogurt de camí

06:73h del migdia, em dirigeixo al port i quan arribo allà, vet aquí, un porc de Budapest em dona la benvinguda a la XVIIa exposició de retrovisors damunt tovalloles. Em quedo perplex davant aquella situació, no ho dubto, el plural de nen no era tisores, sinó nens. Al cap d'uns minuts de reflexió demano al porc quin color és, em respon, són dos quarts i cinc de groc. D'acord, m'ho temia, el segell no tenia Postal.

ÉS AIXÍ

"L'home és el somni d'una ombra"
Píndar

La derrota

Ahir bona part de Barcelona va patir una decepció terrorífica al veure que el seu equip, el gran Barça, perdia contra la roca defensiva de l´Inter. Va ser un cop molt baix per els seguidors del Barcelona, però molts van decidir no agreujar les penes quedant-se a casa indefensos davant dels mortificadors pensaments de ràbia, i van sortir al carrer en busca d´un bar o de qualsevol venedor de cervesses ambulant per desorientar el sentiment de derrota. Als carrers hi bullia una euforia de tristesa irremediable, la gent, encara que no es conegués, s´animava enpobridorament els uns als altres, donant-se copets a l´espatlla i invitant-se a cervesses, a cubates i a xupitos, la germanó caminava amb el cap ben cot. I avui en les cares dels vianants es reflexa la resaca dels gemecs de queixa que van cridar ahir a la nit, als bars les conversses giren al voltant del tema, i els televisors no paren d´anunciar repetides vegades la gran derrota del Barça. S ´ha de considerar que el destí no pot ser permanentment favorable a les perspectives que hom desitja, i que idíl·licament assegura i reventa de passió. Tant el futbol com la vida s´assimilen a una partida d´escacs, en la qual a travès d´estratègies s´avança intentant evitar i derrotar inconvenients, i en tot moment s´ha de tenir present que el recorregut del destí mai és eternament lineal, sense cap mena de pertorvació. Les coses no són perfectes, no són invariables, no sempre es pot estar curat de malalties i virus. A vegades es baixa i altres es puja, com en una muntanya rusa, i és impossible evitar tal naturalesa perquè no som ni Deus ni Semideus.