ÉS AIXÍ

"L'home és el somni d'una ombra"
Píndar

La derrota

Ahir bona part de Barcelona va patir una decepció terrorífica al veure que el seu equip, el gran Barça, perdia contra la roca defensiva de l´Inter. Va ser un cop molt baix per els seguidors del Barcelona, però molts van decidir no agreujar les penes quedant-se a casa indefensos davant dels mortificadors pensaments de ràbia, i van sortir al carrer en busca d´un bar o de qualsevol venedor de cervesses ambulant per desorientar el sentiment de derrota. Als carrers hi bullia una euforia de tristesa irremediable, la gent, encara que no es conegués, s´animava enpobridorament els uns als altres, donant-se copets a l´espatlla i invitant-se a cervesses, a cubates i a xupitos, la germanó caminava amb el cap ben cot. I avui en les cares dels vianants es reflexa la resaca dels gemecs de queixa que van cridar ahir a la nit, als bars les conversses giren al voltant del tema, i els televisors no paren d´anunciar repetides vegades la gran derrota del Barça. S ´ha de considerar que el destí no pot ser permanentment favorable a les perspectives que hom desitja, i que idíl·licament assegura i reventa de passió. Tant el futbol com la vida s´assimilen a una partida d´escacs, en la qual a travès d´estratègies s´avança intentant evitar i derrotar inconvenients, i en tot moment s´ha de tenir present que el recorregut del destí mai és eternament lineal, sense cap mena de pertorvació. Les coses no són perfectes, no són invariables, no sempre es pot estar curat de malalties i virus. A vegades es baixa i altres es puja, com en una muntanya rusa, i és impossible evitar tal naturalesa perquè no som ni Deus ni Semideus.